A Cambrils, al Baix Camp, el terreny baixarà uns dos centímetres d'aquí pocs mesos. I una mica més endavant, tornarà al nivell habitual.

El fenomen no és gens preocupant i a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) el coneixen molt bé, perquè mesuren a tot Catalunya si el terreny s'enfonsa, un procés anomenat subsidència. En el cas de Cambrils es deu a un moviment oscil·latori. Degut al gran augment de població durant els mesos d'estiu i a l'ús d'aigua per al consum, sanitària i per a piscines, es produeixen moltes extraccions. El terreny baixa al voltant de dos centímetres, alguns anys més i d'altres menys. Passat l'estiu, es torna a recuperar.

Un altre lloc on el fenomen ha estat important és a la conca potàssica del Bages. En una zona entre Súria i Castellnou del Bages, des del 2019 el terreny s'ha enfonsat més de 50 centímetres, a causa de l'activitat minera.

També destaca el delta de l'Ebre, que geològicament és molt jove: té uns 5.000 anys. Aquí el procés és molt variable, perquè depèn de molts factors. El principal problema és la subsidència per consolidació i la manca d'aportacions de sediments, aturada o molt disminuïda degut als embassaments construïts al llarg de l'Ebre.

Aquí la subsidència és d'uns cinc mil·límetres a l'any, una mica superior a l'augment del nivell del mar, que és d'uns tres mil·límetres a l'any. Tot això fa que també sigui una zona molt vulnerable a fenòmens com temporals o meteotsunamis (aquests últims provoquen una pujada molt forta del nivell del mar per canvis en la pressió atmosfèrica).

Un problema que no és gaire greu

En general, el problema de la subsidència, en una visió territorial extensa de tot Catalunya, no és gaire greu. Però sí que es donen fenòmens puntuals, com extraccions irregulars d'aigües soterrànies o esllavissades, que necessiten d'una vigilància continua per part de l'ICGC per detectar-ho, fer-ne un seguiment i aportar així informació per a prendre accions.

I en el cas concret de Barcelona i de les infraestructures properes, com el port i l'aeroport?

Un estudi recent conclou que vora un centenar de ciutats costaneres d'arreu del món estan amenaçades per la suma de la subsidència i de l'augment del nivell del mar. I els autors alerten que el primer d'aquests processos pot arribar a ser molt més ràpid, en alguns casos, que el primer.

Els autors són Pei-Chin Wu, Matt Wei i Steven d'Hondt, de la Universitat de Rhode Island, als Estats Units, i l'estudi s'ha publicat a la revista Geophysical Research Letters.

A l'estudi els autors han mesurat la velocitat de subsidència a 99 ciutats, d'entre les quals, Barcelona, entre el 2015 i el 2020. Per fer-ho han utilitzat el mètode d'interferometria amb dades de radar i del satèl·lit Sentinel-1.

Segons els resultats, en la majoria de ciutats la subsidència es produeix de manera més ràpida que l'augment del nivell del mar. La velocitat més elevada d'aquest enfonsament progressiu passa al sud, sud-est i est d'Àsia, però també es dona a un nivell important en algunes ciutats d'Europa, Nord-Amèrica, Àfrica i Austràlia.

Per als autors, les causes principals més probables d'aquesta subsidència són les activitats humanes, sobretot l'extracció d'aigua del subsòl.

Consultat pel 324.cat, un dels autors de l'estudi, el doctor Wei, ha enviat aquesta imatge del càlcul del fenomen a Barcelona:

Tal com explica Wei, hi destaquen tres zones, encerclades: l'aeroport, el port i una zona residencial a la part oriental, que coincideix amb la plaça de les Glòries. I comenta això:

"Aquests tres llocs s'estan enfonsant a una velocitat de més de tres mil·límetres a l'any, que és aproximadament el valor mitjà mundial de l'augment del nivell del mar."

Per Wei, com que l'aeroport i el port estan a una altitud de quatre metres sobre el nivell del mar, "tenen moltes probabilitats de quedar inundats durant una tempesta. La probabilitat s'incrementarà a mesura que passi el temps".

Així, és, la subsidència, un problema a Barcelona, sobretot si hi afegim l'augment del nivell del mar? I quines en poden ser les causes? El 324.cat ha consultat diversos experts, que coincideixen en el seu diagnòstic. Segons Xavier Sánchez-Vila, catedràtic d'hidrogeologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, al port i a l'aeroport l'efecte es deu a la construcció: "És perfectament normal i no és cap efecte greu."

Sánchez-Vila, que posa en dubte els valors que dona Wei, afegeix que en el cas del port es deu bàsicament a la depuradora i en el de l'aeroport seria per la terminal nova. El terreny triga anys a reaccionar a l'augment de pressió degut a la construcció d'aquestes dues grans obres i es produeix subsidència diferida, a poc a poc cada any. En tot cas, "no és un problema important. Són mil·límetres, potser un o dos centímetres en deu anys".

I sobre el tercer cercle, a la zona de Glòries-Diagonal, potser es deu a l'extracció d'aigua, però no es pot saber segur amb les dades d'interferometria.

La mateixa opinió té, pel què fa al port i a l'aeroport, Pere Buxó, geòleg de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Explica al 324.cat que la subsidència que afecta aquestes àrees és molt extensa i d'una magnitud baixa i que "per això és difícil que la subsidència causi danys a construccions, perquè aquestes es mouen solidàriament amb el terreny sense experimentar assentaments diferencials, que són els més perillosos".

L'ICGC ens aporta aquesta altra imatge, generada per ells mateixos, de la subsidència vertical a Barcelona mesurada amb els satèl·lits Sentinel-1A/B, que dona una idea més precisa del fenomen i en algunes localitzacions concretes el fa directament comprable a l'increment del nivell del mar:

Un article escrit per Oscar Mora, Fernando Pérez i Jordi Corbera, també de l'ICGC, i que es publicarà en els propers mesos, analitza les mesures de subsidència a Barcelona des del gener del 2016 fins al desembre del 2020. Segons els autors, la ciutat presenta en general un comportament estable de la seva superfície, "però s'han pogut mesurar patrons de moviment característics".

Si no es té en compte l'aeroport, que pertany al municipi del Prat de Llobregat, a Barcelona "es poden destacar els moviments d'assentament al port de Barcelona en àrees guanyades al mar i les deformacions ocasionades a la zona de la plaça de les Glòries durant les obres de remodelació".

En el cas de les Glòries, les dades obtingudes mostren que els anys 2016 i 2017 no es va produir gaire enfonsament del terreny. El 2018 sí, perquè devia funcionar molt activament la màquina d'extracció d'aigua durant la construcció del túnel. I el 2019 ja no s'hi veu subsidència.

Una altra zona afectada és la de les vies del tren d'alta velocitat a l'alçada del centre comercial de La Maquinista. Segons l'article, es tracta d'un exemple d'afectació de moviments en una infraestructura crítica, com les línies ferroviàries. I afegeixen que "la sèrie temporal, amb petits canvis de tendència, mostra una baixada continua del terreny acumulant fins a 2 cm".

A Barcelona, alguns dels moviments del terreny es produeixen per variacions del nivell de l'aigua soterrània en els aqüífers del Besòs i el Llobregat. Aquestes variacions, expliquen els geòlegs de l'ICGC que són normals. En els esmentats sectors, el terreny és molt jove des del punt de vista geològic, es va formar fa menys de 10.000 anys. Això vol dir que encara el procés de consolidació dels sediments està encara actiu, i afecta tant pel mateix pes del sediment com per l'extracció d'aigua.

Quan s'extreu aigua del subsòl el terreny es comprimeix, però es recupera lleugerament quan es recuperen els nivells. No obstant, des de l'ICGC recorden que a Barcelona s'havia extret molta aigua del subsòl per la gran presència d'indústries. Quan aquestes indústries es van desplaçar fora de l'entorn urbà o van tancar, el nivell dels aqüífers va experimentar una pujada molt forta. I per això és lògic que amb certes construccions, com ara aparcaments soterranis, es produeixin inundacions.

Més enllà de la subsidència, un bon exemple de la importància del seguiment d'aquest moviment és el projecte MOMPA (Monitorització de Moviments del terreny i Protocol d'Actuació), que inclou quatre socis: l'ICGC, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), Andorra Recerca i Innovació (ARI) i el Centre d'Études et d'Expertise sur les Risques, l'Environnement, la Mobilité et l'Aménagement (CEREMA).

Durant el projecte s'ha realitzat la monitorització sistemàtica de les deformacions d'un ampli territori pirinenc, que inclou l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Capcir, el Conflent i Andorra, des del 2015 al 2022. La monitorització s'ha realitzat de manera remota, amb dades de radar adquirides des dels satèl·lits. I això ha permès cobrir la superfície d'estudi amb més d'un milió i mig de punts de mesura, amb una mitjana d'un punt cada 50 per 50 metres quadrats. Això seria impensable treballant sobre el terreny.

S'han detectat centenars d'àrees amb deformacions de terreny i d'estructures, que inclouen zones de subsidències i  esllavissades. Dos exemples són l'esllavissada de la Portalada d'Andorra i una altra un vessant natural aigües avall de la presa de Solcén a l'Arieja, a França. El monitoratge pot proporcionar informació molt valuosa per a la gestió dels riscos associats a deformacions del terreny.

Afegir-hi l'augment del nivell del mar

Però a la subsidència cal afegir-hi l'augment del nivell del mar, un procés que ens pot afectar de manera molt més intensa. Jordi Salat, de l'Institut de Ciències del Mar, comenta al 324.cat que el treball de Wei i els seus col·legues "és força interessant i, de les zones litorals de la Mediterrània, la nostra no és, ni de bon tros, la que en surt més ben parada. Això sol ja pot merèixer un toc d'atenció". Tot i això, tampoc no està segur que les dades cartogràfiques que han fet servir siguin prou fiables.

Salat recorda un comentari de Gilles Erkens, investigador de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos, que va aparèixer el maig del 2014 a la revista Eos. Afirmava que si la terra baixa i el nivell del mar puja, la percepció principal és d'aquest segon procés, però s'estan produint tots dos.

Erkens hi afegia que l'augment del nivell del mar és un problema global lligat a l'escalfament, però la subsidència "és un problema local de cada ciutat i la solució està específicament a la ciutat concreta".

Per Salat, si bé les dades no indiquen que estiguem en una situació dolenta a Barcelona, "valdria la pena intentar corregir les, segurament petites, causes locals de subsidència perquè el que és segur i perfectament previsible és l'augment de nivell del mar".

També explica que si bé en moltes situacions s'ha vist que les defenses contra aquest augment funcionen, "els costos són cada vegada més alts i menys assumibles". I tot i que el problema no té res a veure amb el que hi ha al sud-est asiàtic, es preveuen augments dels nivells del mar d'entre 80 i 100 centímetres aquest segle. I Salat considera que "algunes de les reflexions d'un treball elaborat pel CLIVAR sobre clima i oceans, que a més d'aquest augment parla de temporals, meteotsunamis i altres fenòmens, podrien aplicar-se al delta de l'Ebre".

Pel que fa a l'augment del nivell del mar, segons dades de l'Estartit, al Baix Empordà, des del 1990 ha pujat 3,1 centímetres per dècada, un augment estadísticament significatiu.

Plantejar solucions urgents

Si es té en compte l'efecte combinat del transport de sediments des del mar i l'increment relatiu del nivell mitjà del mar, els models apunten que Catalunya passaria de 218 quilòmetres de costa analitzats, a tenir-ne 164 quilòmetres, amb una vulnerabilitat alta o molt alta a l'erosió. A l'Alt Empordà, el cent per cent de la costa esdevindria vulnerable.

Un altre problema és l'avenç de la falca salina, que té impacte tant en els conreus propers a la costa com en l'aigua de consum. El problema es veu incrementat per l'explotació dels aqüífers costaners, cosa que, al seu torn, provoca més subsidència.

Com a conclusió, podríem dir que la subsidència no és un problema gaire rellevant a Catalunya, tret d'alguns punts concrets, però que a la zona costanera s'afegeix a l'augment del nivell del mar i a la freqüència de temporals.

Tot això tindrà un impacte progressivament més important les properes dècades i podria afectar platges i ports, entre altres infraestructures. Un fenomen que obliga a plantejar solucions amb la màxima urgència.